Riccardo
Illy a ogni pît alçât al fâs savê di jessi un
candidât indipendent dal PD, anzit al è fintremai il so sproc eletorâl: intant che il PD al à sassinât la
nestre autonomie e al voleve fâ ancje di piês cul referendum che
par fortune al à pierdût, Illy al proclame di jessi paladin de
autonomie speciâl. Se al sarà elet no si sa ben cemût che al
podarà fâ valê cheste sô idee dentri dal so grup parlamentâr.
Francesco Martines, cun in bande
un simbul dal pd picinin picinin picinin, e cuant che al pues ancje cence simbul, al ven fûr cui slogan
“mancul bêçs ai armaments e plui ai asîi nît e ai ricercjadôrs” o “fasìn ricognossi la lenghe furlane e chê roseane come patrimoni de umanitât de UNESCO”: pecjât che Renzi e Gentiloni fin cumò a àn cresûts i bêçs pai armaments e che la maiorance PD a Rome e in
Regjon e à tignût il furlan ben lontan de RAI e di une presince
dignitose te scuele.
Debora Serracchiani e je la (no)protagoniste de campagne eletorâl plui lamie e lontane de int che si
puedi visâsi des nestris bandis: e à di vê capît che la sô
uniche pussibilitât di jessi votade e je che la int no si visi che e
je in liste.
...
Conclusion: se i politics si
vergognin di presentâsi come candidâts dal PD, i eletôrs a àn di vergognâsi di votâju.
PS: jo no mi vergogni di dî che tes
ultimis regjonâls o vevi votât la Serracchiani, che e faseve sperâ
di jessi mancul piês di Tondo, che forsit al jere stât pardabon
piês, e Cristiano Shaurli. Dal sigûr no tornarai a votâ te stesse maniere. Za cumò tes politichis, e po tes aministrativis, o pues sielzi il miôr e no il mancul piês.